ReciclAula

Compres per comprar o només el que uses?
La qüestió és si som consumistes programats per comprar i tirar, el gust per comprar és una activitat, purament consumista, i no hi ha gens de dolent en això, està ben guanyar diners i comprar el que es desitgi. Però quan el desig de consumir es transforma en una necessitat i es vol més, comprant coses que no es necessiten. Ens hem parat a pensar alguna vegada on van tots aquests aparells de consum que ja no volem pel simple fet de comprar el mes nou o amb millors prestacions.
El consum desmesurat i innecessari és un dels assumptes que més preocupació ha genera per als experts, la majoria dels ciutadans continuen generant i rebutjant quantitats alarmants d'escombraries sobretot electròniques.
Això afegit a l'obsolescència planificada de la fi de la vida útil d'un producte obsolet, inservible després d'un període molt curt de temps, calculat per endavant, pel fabricant ja que si la publicitat no aconsegueix generar un desig per un producte més nou, el disseny amb caducitat assegurarà la compra d'un nou model.
A Espanya, segons dades de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), hi havia a la fi del mes d'agost 48,7 milions de línies de telefonia mòbil.
En un lloc d'Àfrica del nom del qual no em vull acordar, Ghana:
Les conseqüències de l'un consum excessiu i sense control, no és tot el verd el que ens venen les multinacionals, reciclar un vell ordinador suposa un cost elevat per a les empreses. Enviar-ho a través d'intermediaris a països com Ghana o Nigèria és un veritable negoci. A Estats Units empreses privades, en un 80 per cent no reciclen gens, omplen contenidors per exportar-los, a països en vies de desenvolupament.

Exportem al tercer món metalls com a plom, mercuri, cadmi i níquel. Tot és tòxic i està contaminat, el sòl, la terra, l'aire i l'aigua, milers de persones treballen diàriament en l'abocador; en la seva majoria, nens. La salut dels xavals perilla perquè s'exposen cada dia a materials tòxics com el plom, cadmi, que afecten al sistema nerviós i provoquen, malalties. El material es crema a cel obert i que en molts casos són nens, de tan sols cinc anys, exposats a contaminació per tòxics que a Europa es consideren intolerables per a l'organisme. Un cementiri per a milions d'ordinadors, televisors, impressores o telèfons mòbils que arriben a Ghana des d'Europa i Estats Units. Es generen uns 50 milions de tones de ferralla electrònica cada any. A Europa, reciclar un ordinador de tub costa 3,5 euros, mentre que enviar-ho a Ghana o a Pakistan en un contenidor costa al voltant d'1,5 euros. El tema de les escombraries és molt important perquè ens ajuda a reflexionar sobre la vida dels animals i la nostra, aquesta contaminació és letal.